La base de dades lexicogràfica BDLex fou originalment constituïda en el marc del programa de recerca
Diccionari del Català Contemporani (DCC) que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre 1985 i 2016 a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'objectiu principal del DCC fou la publicació del
Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana (DDLC), a partir de dos recursos lingüístics fonamentals orientats a la descripció del lèxic català contemporani: el
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) com a element de referència primari per a les tasques de redacció del DDLC, i la BDLex, utilitzada com a font d'informació complementària del diccionari.
En la selecció del corpus lexicogràfic que forma la BDLex es tingueren en compte principalment els criteris de:
a) paral·lelisme cronològic amb el CTILC (en la versió de treball per a la redacció del DDLC, el CTILC contenia textos publicats entre 1832 i 1988);
b) originalitat lexicogràfica (ja que la tendència a la incorporació acrítica d'informacions publicades en diccionaris anteriors és freqüent en l'esmentat període); i
c) diversitat territorial (a fi de representar adequadament les principals variants diatòpiques de la llengua).
Amb la consideració de tots aquests aspectes, el corpus lexicogràfic de la BDLex quedà constituït com segueix:
DMFC | FEBRER I CARDONA, Antoni. "Diccionári menorquí españól francês y llatí". [manuscrit, principis segle XIX; publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2001] |
DEBJ | ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla viuda, 1803 1805. 2 v. |
DLCL | LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels hereus de la V. Pla, 1839 1840. 2 v. |
DMCF | FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840 |
DVCE | ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. Valencia: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851 |
NDMA | AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v. |
DMCT | [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. Diccionari mallorquí-castellá per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d'en Bartomeu Rotger, 1878 [Inacabat] |
DGMG | MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València. 1891 |
DCVB | ALCOVER, Antoni M. i Francesc de B. MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear, Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v. |
DPCV | VALLÈS, Emili. Pal·las: diccionari català-castellà-francès: amb vocabularis castellà-català-francès-català. Barcelona: Horta, [1927] |
DGLC | FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932 |
DGFP | FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985 |
DIEC1 | INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Editorial Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995 |
Els treballs de constitució de la BDLex es desenvoluparen entre 1997 i 1999, i la seva explotació en els treballs de redacció del DDLC es realitzà mitjançant una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament.
L'interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l'Institut a iniciar els treballs per a la constitució d'una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, sigui integrable en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública.
Aquesta aplicació de consulta pública a la BDLex presenta dos tipus d'accés:
a) La
consulta simple, que permet recuperar informació a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris foren publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l'IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a, com a mínim, una forma normalitzada que juntament amb la forma original permet l'accés a la informació continguda en els diccionaris.
b) La
consulta avançada, que permet, a més, recuperar informació a partir dels diferents elements estructurals dels diccionaris (definicions, exemples, subentrades, etc.) que es poden interrogar separadament o de manera combinada. En l'ús d'aquesta modalitat de consulta cal tenir present, a més de la diversitat ortogràfica que presenten les diferents obres, les diferències estructuals existents entre els diversos diccionaris (n'hi ha que no contenen equivalències, definicions, etc.); també cal tenir en compte que, en ocasions, un mateix element estructural pot contenir dades diferenciades en relació amb els diferents diccionaris (definicions en castellà, per exemple). Finalment, aquesta consulta incorpora també l'opció de consulta "text lliure" que permet recuperar qualsevol expressió present en els diccionaris, independentment de la seva posició estructural.
Totes dues modalitats de consulta poden executar-se sobre la totalitat dels diccionaris continguts en la BDLex, o bé sobre un subconjunt determinat, seleccionat per l'usuari en la mateixa operació de consulta.