BASE DE DADES LEXICOGRÀFICA BDLex
L'aplicació de consulta pública de la BDLex


La base de dades lexicogràfica BDLex fou originalment constituïda en el marc del programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC) que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre 1985 i 2016 a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'objectiu principal del DCC fou la publicació del Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana (DDLC), a partir de dos recursos lingüístics fonamentals orientats a la descripció del lèxic català contemporani: el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) com a element de referència primari per a les tasques de redacció del DDLC, i la BDLex, utilitzada com a font d'informació complementària del diccionari.

En la selecció del corpus lexicogràfic que forma la BDLex es tingueren en compte principalment els criteris de:

a) paral·lelisme cronològic amb el CTILC (en la versió de treball per a la redacció del DDLC, el CTILC contenia textos publicats entre 1832 i 1988);
b) originalitat lexicogràfica (ja que la tendència a la incorporació acrítica d'informacions publicades en diccionaris anteriors és freqüent en l'esmentat període); i
c) diversitat territorial (a fi de representar adequadament les principals variants diatòpiques de la llengua).

Amb la consideració de tots aquests aspectes, el corpus lexicogràfic de la BDLex quedà constituït com segueix:

DMFCFEBRER I CARDONA, Antoni. "Diccionári menorquí españól francês y llatí". [manuscrit, principis segle XIX; publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2001]
DEBJESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla viuda, 1803 1805. 2 v.
DLCLLABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels hereus de la V. Pla, 1839 1840. 2 v.
DMCFFIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCEESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. Valencia: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMAAMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT[TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. Diccionari mallorquí-castellá per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d'en Bartomeu Rotger, 1878 [Inacabat]
DGMGMARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València. 1891
DCVBALCOVER, Antoni M. i Francesc de B. MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear, Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v.
DPCVVALLÈS, Emili. Pal·las: diccionari català-castellà-francès: amb vocabularis castellà-català-francès-català. Barcelona: Horta, [1927]
DGLCFABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFPFERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Editorial Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995


Els treballs de constitució de la BDLex es desenvoluparen entre 1997 i 1999, i la seva explotació en els treballs de redacció del DDLC es realitzà mitjançant una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament.

L'interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l'Institut a iniciar els treballs per a la constitució d'una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, sigui integrable en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública.

L'aplicació de consulta pública a la BDLex permet l'accés a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris foren publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l'IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a, com a mínim, una forma normalitzada, la qual és, de fet, l'element que permet l'accés a la informació continguda en els diccionaris.